FONT · NARRATIVA ORIGINAL

«Quan el teu amic et truca per anar a sopar a La Selva amb les dones – i no coneixes el lloc – et ve segurament al cap el pernil dolç, la comarca catalana que en gran part m’ha vist créixer, o l’estat salvatge i desordenat actual de Barcelona. Per sort, cap de les anteriors; la Selva és un restaurant seriós. No en l’estètica, no en la filosofia i objectiu amb el qual l’articulen, tampoc en un servei i una posada en escena molt formal. És seriós perquè volen fer les coses bé; i les hi fan. A l’arribar, una munió de gent esperant a fora. “Sort que tinc reserva”. No tinc clar quina part d’estratègia captadora de…»