FONT · NARRATIVA ORIGINAL

«Comento fa pocs dies a tres amics: «Mireu, l’Amazon Photos em recorda que avui fa un any que vaig confondre a aquell noi per un cambrer i les seves amigues van estar tot el dinar enrient-se’n d’ell». És el record més viu que tinc de l’àpat a l’Ikibana Sarrià. Fa gràcia però a priori deixa el menjar en segon lloc. Menú de migdia, quedem tres amics. Feines a oficines de la diagonal, tots trajats, però el que és més important, enganats. Un dinar setmanal que ens servia d’al·licient per veure els dies de feina amb millors ulls. Quins temps, espero reemprendre aquella rutina aviat. Després de 4 o 5 setmanes seguides…»