FONT · NARRATIVA ORIGINAL

«Colmado Wilmot no és un restaurant, tampoc un colmado com a tal. Colmado Wilmot no és ni tant sols un concepte, sinó una realitat ben tangible, existent, i d’aquelles difícils de trobar. Un lloc, una carta i un ambient que conviden a la repetició. Una conjunció que m’impulsaria a ser-ne client habitual si no fos perquè tinc certa por a esvair la màgia amb la qual concebo el lloc. Cada cop que en surto fantasiejo en esmorzar-hi cada dia fins que em coneguin, saludin pel nom, pugui respondre sí a “una truita amb cap i pota com sempre?”, etcétera. Com dic, però, prefereixo practicar cert estoïcisme al respecte. Eu…»